L’ anglès és un idioma global , parlat per milions de persones a tot el món. Tot i això, no tots els parlants d’anglès ho usen de la mateixa manera. Com passa amb l’espanyol, que presenta notables diferències entre l’espanyol d’Espanya, el de Mèxic o el d’Argentina, l’anglès també en té les variants, i les més rellevants són l’anglès britànic i l’anglès americà.
Tot i que tots dos comparteixen una base comuna, presenten diferències que abasten des de la pronunciació i l’ortografia fins al vocabulari i les expressions . Evidentment, aquestes diferències no dificulten pas la comunicació entre parlants britànics i dels Estats Units, igual que succeeix entre per exemple un argentí i un espanyol.
Per als estudiants d’anglès, conèixer aquestes diferències és essencial perquè els permetrà comunicar-se de manera més efectiva i evitar malentesos. A més, comprendre les particularitats de cada variant els ajudarà a adaptar-se millor a contextos específics, com ara estudiar en una universitat nord-americana o treballar en una empresa britànica. Aquest coneixement no només enriquirà el seu aprenentatge, sinó que també els oferirà una visió més àmplia i profunda de l’anglès.
En aquest post, explorem detalladament les principals diferències entre l’anglès britànic i americà, i per què és important estar al corrent d’aquestes variacions.
No t’ho perdis i continua llegint! 👇
On es parla anglès Britànic i Americà?
L’anglès britànic i l’anglès americà es parlen a diferents regions del món, reflectint no només diferències lingüístiques, sinó també culturals i geogràfiques. L’anglès britànic és la variant de l’idioma que s’utilitza al Regne Unit, incloent-hi Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. A més, la seva influència s’estén a diversos països europeus com els Països Baixos, Dinamarca i Suècia, on l’anglès britànic sol ser l’estàndard a l’educació i als mitjans de comunicació.
Aquesta variant de l’anglès també es troba a altres parts del món, com en alguns països de la Commonwealth, encara que amb certes particularitats locals.
D’altra banda, l’anglès americà és la versió predominant als Estats Units, un país amb una forta presència global que ha estès la variant de l’anglès a través del cinema, la música, la tecnologia i la cultura popular. A més, a Puerto Rico, encara que l’espanyol és l’idioma principal, l’anglès americà també té una presència significativa a causa del seu estatus com a territori nord-americà. La influència de l’anglès americà es percep àmpliament a Amèrica Llatina i altres continents, gràcies al poder econòmic i cultural dels Estats Units. Conèixer aquests contextos geogràfics és crucial per entendre les diferències lingüístiques i culturals entre les dues variants de l’anglès.
Pronunciació
Les diferències en la pronunciació entre l’anglès britànic i l’anglès americà són notables i poden influir significativament en com es percep i s’entén l’idioma. Aquestes variacions fonètiques poden ser un repte per als estudiants d’anglès, ja que afecten tant la comprensió auditiva com la pronunciació correcta de les paraules. A continuació, explorarem algunes de les diferències més importants.
R muda
Una de les diferències més distintives entre l’anglès britànic i l’americà és el tractament de la lletra r en certes paraules. En anglès britànic, la “r” s’omet o se suavitza quan segueix una vocal i no és seguida per una altra vocal, cosa que es coneix com una “r” no ròtica. En canvi, en anglès americà, la r es pronuncia clarament en totes les posicions.
- Exemple: Park
- Britànic : /pɑːk/
- Americà : /pɑrk/
En aquest exemple, els parlants d’anglès britànic pronuncien “park” sense la “r” final, cosa que crea un so més suau. Els parlants d’anglès americà, per altra banda, pronuncien la “r”, donant-li un so més fort i marcat.
- Exemple: Further
- Britànic : /ˈfɜːðə/
- Americà : /ˈfɜrðər/
A “further”, la diferència és similar. En anglès britànic, la “r” a la síl·laba final se suavitza o no es pronuncia, mentre que, en anglès americà, ambdues “r” són clarament audibles.
Sons de les vocals
Les vocals també varien considerablement entre les dues variants. Els parlants d’anglès britànic tendeixen a fer servir sons vocàlics més curts i tancats, mentre que, en anglès americà, aquests sons poden ser més oberts i perllongats.
- Exemple: Want
- Britànic : /wɒnt/
- Americà : /wɑnt/
En anglès britànic, la paraula “want” es pronuncia amb un so més tancat i arrodonit de la “o”, mentre que, en anglès americà, el so és més obert, similar al de la “a” a “father”.
- Exemple: Harry
- Britànic : /ˈhæri/
- Americà : /ˈheri/
A “Harry”, l’anglès britànic utilitza un so de “a” més clar i definit, mentre que, en anglès americà, el so de la “a” és més suau, semblant al so “e”.
Vocals llargues
Pel que fa a les vocals llargues, també s’observen diferències en la durada i la qualitat del so entre les dues variants.
- Exemple: Bar
- Britànic : /bɑː/
- Americà : /bɑr/
En aquest cas, la vocal llarga en anglès britànic es pronuncia amb una “a” perllongada i sense la “r” final, mentre que, en anglès americà, la “r” es pronuncia clarament, escurçant lleugerament la durada de la vocal.
- Exemple: hot
- Britànic : /ˈhot/
- Americà : /ˈhɒt/
A “hot”, l’anglès britànic utilitza un so de “o” més clar i definit, mentre que, en anglès americà, el so de la “o” és molt més obert, semblant al so “a”.
Consonants
Les consonants també presenten variacions significatives entre l’anglès britànic i l’americà, particularment en la pronunciació de la t i la r.
- Exemple: Water
En anglès britànic, la “t” a “water” es pronuncia clarament com una /t/, mentre que, en anglès americà, sovint es converteix en un so més suau, gairebé com una /r/ simple espanyola com a la paraula ¨per a¨, resultant en una cosa semblant a /ˈwɔrər/.
Aquestes diferències en la pronunciació són fonamentals per entendre i ser comprès correctament en els diferents contextos en què es parla anglès. Conéixer-les i practicar-les pot marcar la diferència en la comunicació efectiva entre parlants d’anglès britànic i americà.
Vocabulari
El vocabulari és un dels aspectes on s’evidencien més les diferències entre l’anglès britànic i l’anglès americà. Tot i que tots dos comparteixen la mateixa base lingüística, certes paraules quotidianes varien considerablement d’una variant a una altra. Aquestes diferències lèxiques poden sorprendre els estudiants d’anglès, ja que termes comuns a una regió poden ser desconeguts o tenir un significat diferent en una altra.
Taula comparativa amb exemples comuns
A continuació, presentem una taula amb alguns exemples de paraules que difereixen entre l’anglès britànic i l’americà:
| Anglès Britànic | Anglès Americà | Espanyol |
| Biscuit | Cookie | Galeta |
| Flat | Apartment | Departament/Pis |
| Lorry | Truck | Camió |
| Lift | Elevator | Ascensor |
| Holiday | Vacation | Vacances |
| Xips | (French) Fries | Papes fregides |
| Tap | Faucet | Aixeta |
| Football | Soccer | Futbol |
| Petrol | Gasoline | Benzina |
| Sweets | Candy | Dolços |
Més exemples d’ús diari : A més dels termes ja esmentats, hi ha molts altres exemples de vocabulari que difereix entre les dues variants de l’anglès en l’ús diari. Per exemple, en anglès britànic, un jumper és un suèter, mentre que en anglès americà s’usa la paraula sweater. Un altre exemple és la paraula “car park”, que en anglès britànic es refereix a un estacionament, mentre que en anglès americà s’utilitza “parking lot”.
A l’àmbit de l’educació, els termes també poden variar. En anglès britànic, “primary school” es refereix a l’escola primària, mentre que en anglès americà s’utilitza “elementary school”. De manera similar, al transport, els britànics diuen “underground” o “tube” per referir-se al metro, mentre que els nord-americans utilitzen “subway”.
Aquestes diferències lèxiques no només afegeixen una capa de riquesa a l’idioma anglès, sinó que també reflecteixen les diferents influències culturals i socials que han modelat cada variant. Conèixer aquests termes i els seus equivalents és fonamental per als estudiants d’anglès que es volen comunicar eficaçment en diferents contextos internacionals.
Ortografia
Les diferències ortogràfiques entre anglès britànic i anglès americà són subtils però importants, ja que reflecteixen l’evolució històrica i cultural de cada variant de l’idioma. Tot i que els parlants d’ambdós tipus d’anglès es poden entendre entre si, aquestes variacions a l’escriptura poden causar confusió, especialment en contextos formals com l’acadèmic o el professional.
Taula comparativa amb exemples comuns
A continuació, us mostrem una taula amb algunes de les diferències ortogràfiques més comunes entre l’anglès britànic i l’americà:
| Anglès Britànic | Anglès Americà | Espanyol |
| Colour | Color | Color |
| Theatre | Theater | Teatre |
| Organise | Organitze | Organitzar |
| Centre | Center | Centre |
| Defence | Defense | Defensa |
| Travelling | Traveling | Viatjant |
| Aluminium | Aluminum | Alumini |
| Llicència | License | Llicència |
| Grey | Gray | Gris |
| Jewellery | Jewelry | Joieria |
Explicació de les regles ortogràfiques que varien
Les diferències ortogràfiques entre l’anglès britànic i l’americà solen seguir patrons específics, cosa que facilita l’aprenentatge i la identificació de la variant utilitzada.
- Ús de ou vs. “o” : En paraules com “colour”, “favour” o “labour”, l’anglès britànic conserva la “u” després de la “o”, mentre que en anglès americà se simplifica eliminant la “u”, resultant en “color”, “favor” i “labor”.
- Terminacions “-re” vs. “-er” : En anglès britànic, les paraules que acaben en “-re” com a “theatre” o “centre” canvien a “-er” en anglès americà, convertint-se en “theater” i “center”.
- Ús de “s” vs. “z” : L’anglès britànic utilitza la “s” en verbs que acaben en “-ise” com a “organise” o “realise”, mentre que en anglès americà es prefereix la “z”, resultant en “organize” i “realize”.
- Doble consonant en verbs Quan s’afegeix un sufix a un verb, com en “travelling” o “cancelled”, l’anglès britànic tendeix a doblar la consonant, mentre que l’anglès americà sol mantenir una sola consonant, com en “traveling” o “cancelled”.
- Diferències en paraules tècniques i científiques En paraules com “aluminium” (anglès britànic) i “aluminum” (anglès americà), les diferències es deuen en part a variacions històriques en la nomenclatura científica.
Conèixer aquestes regles ortogràfiques és essencial per escriure correctament a cada variant de l’anglès, especialment quan es treballa en entorns internacionals on la coherència ortogràfica pot ser crucial. Això també ajuda els estudiants a adaptar-se millor als estàndards lingüístics del lloc on es trobin o al tipus d’anglès que elegeixin aprendre.
Gramàtica
Les diferències gramaticals entre l’anglès britànic i l’anglès americà són menys evidents que les diferències en pronunciació, vocabulari o ortografia, però així i tot existeixen i poden afectar la fluïdesa i la precisió en la comunicació. Aquestes diferències es manifesten en lús de temps verbals, estructures de frases i algunes formes verbals específiques.
Present perfecte
Una de les diferències més notables a la gramàtica entre l’anglès britànic i l’americà és l’ús del present perfecte. En anglès britànic, el present perfecte es fa servir més comunament per descriure accions recents que tenen rellevància en el present, mentre que en anglès americà, el passat simple és una alternativa comuna.
- Anglès britànic : I’ve lost my key.
- Aquí, l’ús del present perfecte emfatitza que l’acció té un impacte present: la clau encara està perduda.
- Anglès americà : I lost my key.
- En anglès americà, es prefereix el passat simple, fins i tot quan l’acció té rellevància al present.
Ús de “Be going to”
Una altra diferència gramatical es troba en l’ús de be going to per descriure accions futures. En anglès britànic, és comú fer servir frases més directes i menys redundants, mentre que en anglès americà se sol emprar més l’estructura “be going to” per descriure accions immediates o instruccions.
- Anglès britànic : Take this avenue and then turn right.
- La instrucció és directa i concisa, sense l’ús de be going to.
- Anglès americà : You’re going to go down aquesta avenue and then you’re going to turn right.
- En anglès americà, l’estructura és més explicativa i s’utilitza be going to per detallar cada pas. A més, als Estats Units se sol utilitzar la forma “gonna” en substitució de “be going to”
Passat simple
L´ús dels temps passats també presenta diferències. En anglès britànic, és més comú utilitzar formes tant regulars com irregulars del passat en verbs com learn i dream, mentre que en anglès americà, algunes formes irregulars com learnt han estat reemplaçades per la versió regular learned.
- Anglès britànic : She hadn’t learnt/learned to drive.
- Ambdues formes són acceptables, però learnt és més comú en anglès britànic.
- Anglès americà : He had dreamed about you.
- En anglès americà, “learned” és més comú, i “dreamed” s’usa en lloc de “dreamt”.
Participi de “Get”
El participi passat del verb “get” també varia entre les dues variants. En anglès britànic, el participi és “got”, mentre que, en anglès americà, s’utilitza “gotten”, una forma que s’ha mantingut des de l’anglès antic.
- Anglès britànic : I’ve got everything I need.
- Aquí, “got” és el participi passat estàndard.
- Anglès americà : I’ve gotten everything I need.
En anglès americà, s’usa “gotten”, diferenciant-se del britànic.
Aquestes diferències gramaticals, encara que subtils, poden influir en la manera com es perceben les estructures de l’idioma i com es comunica la informació en diferents contextos. Entendre-les és crucial per a qualsevol estudiant d’anglès que vulgui dominar tant l’anglès britànic com l’americà.
Per què és important conèixer aquestes diferències
Conéixer les diferències entre l’anglès britànic i l’anglès americà és essencial per aconseguir una comunicació efectiva i precisa. Aquestes variacions no només afecten la manera com es parla i s’escriu, sinó també com s’entén l’idioma en diferents contextos. Per als estudiants d’anglès, familiaritzar-se amb les dues variants facilita la comprensió de materials educatius, mitjans de comunicació i literatura dels dos costats de l’Atlàntic.
En contextos acadèmics, l’elecció d’una o altra variant pot ser crucial, especialment quan es redacten assaigs, es presenten projectes o es fan investigacions. De la mateixa manera, a nivell professional, adaptar-se a l’anglès britànic o americà segons la regió o l’audiència pot millorar significativament la claredat i l’eficàcia de la comunicació, així com la percepció professional.
A més, les empreses operen internacionalment, tenir una comprensió sòlida d’aquestes diferències permet als parlants no nadius de l’anglès interactuar de manera més competent i adaptativa, augmentant les seves oportunitats d’èxit en l’àmbit laboral. Per tant, el coneixement d‟aquestes diferències és una habilitat valuosa per a qualsevol persona que aspiri a dominar l‟anglès en un context global a nivell empresarial .
Conclusió
En resum, les diferències entre l’anglès britànic i l’anglès americà inclouen múltiples aspectes de l’idioma, incloent-hi la pronunciació, el vocabulari, l’ortografia i la gramàtica. Aquestes variacions, encara que en alguns casos subtils, poden influir significativament en la comunicació i la comprensió efectiva de l’anglès en diferents contextos. Conèixer aquestes diferències és crucial per a qualsevol estudiant d’anglès, ja que no només millora la precisió lingüística, sinó que també facilita l’adaptació a entorns acadèmics i professionals a regions on es parla una variant o una altra.
Dominar aquestes particularitats no només enriqueix el coneixement de l’idioma, sinó que també obre portes a oportunitats globals, permetent una comunicació més clara i efectiva en un món cada cop més interconnectat. Per aquesta raó a Clarence House ens esforcem a tenir una plantilla de professors nadius de diferents nacionalitats , però principalment anglesos i nord-americans, que són les dues variants més comunament parlades en aquest món global en què vivim.
Ara que coneixes les diferències principals entre l’anglès britànic i l’americà, per què no poses en pràctica el que has après? Ja sigui que estiguis estudiant anglès, planejant un viatge, o preparant-te per a un entorn professional internacional, familiaritzar-te amb aquestes variants et donarà un avantatge.
Esbrina si una pel·lícula, una sèrie o un llibre que t’interessa utilitzen anglès britànic o americà. Continua explorant i practicant!
Inscriu-te a un curs , mira pel·lícules en les dues versions, o participa en converses amb parlants de diferents regions. El vostre domini de l’anglès només pot millorar!
